Agenda

» Hi havia una vegada... el càmping

No fa massa que la temporada turística del sector càmping, per la gran majoria, ha finalitzat. Enrere queda el nerviosisme, l’afany per tenir-ho tot el màxim de bé. No importen els 40 o 50 anys d’experiència acumulats. Cada temporada sembla la primera. Cada temporada s’ha d’estar preparat per donar-ho tot, per oferir i poder donar un servei de qualitat, un servei que ens porta, any rere any, a estar al capdavant dels càmpings de Catalunya i de l’estat espanyol.

Hem arribat al final d’una temporada 2009 plena d’interrogants, difícil, immersos dins d’una crisis que ens ha esquitxat a tots. Tancar un exercici, enmig d’aquesta situació amb un decreixement del 3,8% respecte el 2008, ha estat tot un èxit. I ho és perquè més del 50% de les pernoctacions turístiques de la província de Girona, es fan en un càmping. Aviat està dit. La resta, entre hotels, cases i allotjaments de turisme rural i apartaments.

La província de Girona disposa de 143 establiments turístics de Càmping amb un total de més  de 52.000 unitats d’acampada. Tant els càmpings de muntanya, com els d’interior, com els de costa de la província de Girona, lluiten temporada rere temporada per seguir primers en el rànquing de càmpings de l’estat espanyol i tercers d’Europa. I no ho diem nosaltres, sinó les millors guies europees del sector.  Som especialistes en fidelitzar els nostres clients. Alguna cosa estem fent correctament. Com serien els números del Departament de Turisme en ocupacions, en creació de llocs de treball, en increment de PIB, sense nosaltres?

Però la nostra lluita no és aquesta. La nostra és una lluita per tenir les millors instal·lacions, els millors serveis i el millor personal. Si aconseguim, any rere any, millorar en aquests tres pilars tenim el futur assegurat. Bé, perdó, m’oblidava d’una petita premissa, però la més important; Si l’administració en general, en comptes de recolzar el sector, ens segueix posant pals a les rodes, aleshores tanquem barraca i dediquem-nos a... bé, no és un bon moment per canviar de sector, no?

A Europa, és a dir, a partir dels Pirineus, els governs prenen mesures per afavorir el turisme. A Àustria, en alguns Lands, reserven els millors paratges naturals per instal·lar-hi càmpings. A França, principal competidor, abaixen el seu IVA al 4%. A Italià, Holanda i Àustria, conviuen els parcs naturals amb els millors càmpings d’Europa. I no parlem dels països emergents de l’Est...

A casa nostra, alguns polítics i tècnics, que no han posat mai els peus en un càmping, asseguts en les seves  cadires, legislen i fan propostes que no fan res més que entorpir, endarrerir i encarir els processos. No serveix tenir voluntat per millorar. No n’hi ha prou en voler estar al dia en totes les inspeccions i normatives vigents. Tots els processos es paralitzen en arribar a l’administració. Alguns perquè el tècnic de torn ho té parat, sigui per la raó que sigui, o bé, perquè la normativa vigent s’està a punt de modificar, o perquè tota la documentació ha de passar per tres Departaments més per donar-hi el vist-i-plau.

Senyors, això no pot ser. No es pot pujar l’ impost del valor afegit quan la resta de competidors l’estan abaixant, i menys a mitja temporada, quan ja s’han passat els preus a tot Europa, quan ja s’ha informat a tothom. No pot ser que des d’un despatx un “ tècnic” dibuixi una línea tot vorejant la costa i digui que tots els establiments de Càmpings per davant d’aquesta línia hauran de desaparèixer. I els hotels i altres construccions que també queden per davant d’aquesta línea, no han de desaparèixer? No és més nociu pel medi ambient una edificació a peu de costa que una esplanada plena d’arbres, neta, i ben cuidada? No pot ser que s’implementin normatives sense mirar si són físicament viables, normatives que ratllen la inconstitucionalitat, com demanar el telèfon a un client per poder-ho comunicar als Mossos... Bé podríem escriure i escriure però...

Nosaltres seguirem treballant. Seguirem fidelitzant els nostres clients. Seguirem millorant les nostres instal·lacions, serveis i personal. I ho farem costi el que costi, perquè és l’única manera de ser competitius. És l’única manera de poder aportar i no restar en un sector que encara està viu, on encara hi ha trempera. Senyors, som un país de serveis, som un destí turístic, som Catalunya, el Pirineu, la Costa Brava. Ajudi’ns a no deixar morir el sector. No voldria que un dia, un conte comencés amb... Hi havia una vegada... el Càmping.

Ferran Sellabona i Buch

Gerent

Associació de Càmpings de Girona.

Descarregar PDF     Imprimir