Agenda

» TRES PROPÒSITS PER AL NOU ANY

Encetem aquest nou any amb mil propòsits —com cada any molts dels quals no complirem i alguns sí.  Però  sobretot  encetem  aquest  nou  any  amb  una  fita  que  ha  d'omplir  de  joia  qualsevol  persona amb sentit  democràtic,  com  és la  proposta del  Govern  de Catalunya  de   fer la  consulta  sobre la independència de Catalunya el dia 9 de novembre d'enguany.

Una  consulta  la  pregunta  de  la  qual  donarà  cabuda  a  totes  les  sensibilitats  que  puguem  tenir  els homes i les dones de casa nostra mercès al doble plantejament.

Jo  ja  em  vaig  pronunciar  públicament  en  el  diari  El Punt Avui  del  divendres  13  de  desembre  i  no em fa res reiterar ara i aquí que —si ens deixen fer la consulta— la meva resposta serà SÍ i SÍ.

D'aquí  fins  a  aquella  data  el  camí  és  encara  molt  llarg  i  poden  passar  moltes  coses  que  ara  no analitzaré, perquè no és pas la meva fita en aquest escrit.

Però sí que crec que és el deure dels responsables d'organitzacions cíviques i professionals donar fe  que  alguna  cosa  important  es  mou  en  el  nostre  món  i  que  ha  de  configurar  un  futur  que tenim a tocar, i que ha de ser  tan esperançador com nosaltres vulguem i ens proposem.

Perquè  fixeu-vos que  l'única  cosa  que   proposem és  que  el  nostre  poble  puguem  dissenyar el  futur  que  volem.  Més  transcendental,  molt  més,  que  decidir  a  casa  a  quina  hora  sopem  o  quin programa volem veure a la tele, però amb el mateix principi democràtic.

El  que  pretenc  des  d'aquestes  ratlles  és  animar  tothom  a  defensar  el  dret  a  decidir  per  nosaltres  mateixos, sense interferències impositives i prohibitives. I  un  cop exercit  aquest  dret,  serem el  que  la  majoria  dels  catalans  —de  tots  els  catalans—hàgim proposat.  Només   cal   que   qui   té   la   capacitat   d'autoritzar-ho   ho   faci   donant   testimoni   d'aquell   esperit

anomenat democràtic.

Com que hi confio, el meu primer propòsit per a aquest 2014 és anar a votar el dia 9 de novembre.

Un  altre  propòsit  que  m'he  fet  i  que  espero  poder  complir  també  és  fer  créixer  —  ni  que  sigui  poca cosa— el  meu  negoci.  Per  difícil  que  sigui  en  els  temps  que  travessem,  em  fa  por  que  serà més senzill complir  aquest  segon propòsit  que no pas el primer,  però hi posaré el mateix estímul i el mateix interès.

Determinats sectors de la societat econòmica asseguren que alguna cosa s'està movent i que una minsa  recuperació  apunta  en  aquell  horitzó  imaginari  de  les  estadístiques  i  les  xifres,  recuperació que no sempre es reflecteix en la mateixa proporció en el mirall de casa nostra, però  crec que és   important   aprofitar   aquest   corrent   optimista   per   traslladar-lo   a   les   nostres   empreses   i   ser imaginatius per poder aprofitar-lo.

I  tinc  encara  un  tercer  propòsit.  M'agradaria  que  les  entitats  asseguradores,  que  es  vanaglorien darrerament   que    guanyen més   diners   que   mai,   traslladin   part   d'aquests   beneficis   a   la mediació,  sobre  la  qual  han  carregat  fins  ara  bona  part  de  les  seves  tasques  i  de  les  seves despeses,  sense  haver-nos  ni  demanat  si  estàvem  d'acord  amb  aquell  nou  repartiment  que  fa temps varen imposar.

No  es  tracta,  però,  que  ens  proposin  participar  d'una  part  dels  beneficis  relatius  que  mai  sabrem quins  són,  sinó  que  es  comprometin  a  augmentar  els  percentatges  de  les  nostres  comissions,  de la mateixa manera que —com deia— fa ja massa anys varen augmentar les nostres despeses.

Només  cal  consultar  les  xifres  públiques  de  les  empreses  asseguradores  i  de  les  empreses  de mediació   i   veurem   d'una   forma   diàfana   com   mentre   els   resultats   de   les   primeres   milloren   i augmenten exponencialment, les de les segones —nosaltres— disminueixen en la mateixa proporció. I  convindreu  amb  mi  que  en  un  negoci  de  la  mateixa  cadena,  on  un  guanyi  cada  dia  més  i  l'altre cada dia menys, no pot ser i no augura  res de bo.

Crec  que cal  recuperar  aquest  equilibri i  que és  hora que la  mediació també posi  condicions  a les asseguradores i que no segueixi essent sempre al revés.

I   això   hem   d'impulsar-ho   des   dels   col·legis   de   mediadors,   des   dels   consells   autonòmics   de col·legis,  des  del  Consejo   General,   i  també  des  de  les  associacions  més  representatives  del sector,  perquè  cal  que  cada  una  de  les  parts  se  senti   còmoda en  el  rol  que  ocupa  en  aquest negoci comú. I sentir-se còmode, amics meus, vol dir guanyar diners.

Jo hi posaré el meu granet de sorra.

Tres propòsits no són pas tants. El problema és que no depenen només d’un mateix, com aquells d’aprimar-se, deixar de fumar o fer exercici.

Que tingueu un molt bon 2014!

Antoni Godoy Tomàs

President del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona

Descarregar PDF     Imprimir