Agenda

» Hem tocat fons

Des de fa uns dies sentim veus prou autoritzades que ens comenten que els indicadors econòmics diuen que, si bé no es pot parlar d’estar sortint de la crisi, si que es pot pensar que no reculem més. Sembla que hem tocat fons.

I això què vol dir ? De cap manera que començaran a canviar les coses d’avui per demà. Només vol dir que no baixem més. Molt millor que abans, però estem al fons.

I ara cal començar a pujar. Perquè la situació que tenim no és gens  confortable, més aviat és clarament inhòspita. Unes retallades importants en aspectes socialment transcendents (sanitat, ensenyament, atenció social, . . .) i, sobretot, una xifra d’atur desbocada i que (ja ho hem comentat abastament) castiga de manera atroç la població més jove.

Ara fa més o menys un any, vaig escriure un article reclamant als nostres polítics reinventar la funció pública. Ara hi torno.

“En moments de crisi (com fem a casa o a l’empresa ), hauríem de fer una llista de tot (però tot ) el que paguem, per ordre del més imprescindible al més prescindible i començar per aquí, pel més prescindible. Potser ens hauríem de posar d’acord en què és més prescindible i en què ho és menys, però en les coses fonamentals segurament no hi hauria dubtes.

Es aquí a on crec que hem de demanar als nostres polítics que reinventin la funció pública. Seriosament.

Però, som capaços realment de fer la llista del que és prescindible ? I prescindir-ne . . .”

És veritat que no som tan rics com ens pensàvem, per això ens ha calgut reajustar els nostres comptes públics (i encara hi estem), però no és menys cert que si estem ben a prop de reequilibrar els comptes, sabem el que tenim (menys que ahir) i és l’hora de reajustar a què els destinem. Com fa tothom amb quatre dits de seny, sense estirar més el braç que la màniga, però decidint què ens sembla millor i què no tant.

I, en la meva opinió, el que ens cal com el pa que mengem, és revifar l’activitat econòmica. Sense activitat econòmica no es creen nous llocs de treball.

Tots els sectors d’activitat són importants, el sector primari, el turisme, la restauració, el disseny, la decoració, el bricolatge, les TIC, ... i la indústria, no oblidem la indústria que des de sempre ha estat la gran generadora de llocs de treball.

S’ha de prioritzar la generació d’activitat (l’emprenedoria), l’expansió de l’activitat (l’exportació) i la diversificació de l’activitat (la innovació). I s’ha de facilitar la contractació i l’adequació de l’activitat als ritmes del mercat (flexibilitat), superant la por a atrevir-nos i recuperant la confiança.

I és clar que ens cal redefinir les polítiques d’atenció als serveis fonamentals (educació, sanitat, serveis socials, jubilacions, ....), però al mateix temps que prioritzem els pressupostos per a no desatendre aquestes funcions, redefinint prioritats (què rebaixem o què eliminem), ens cal reforçar la generació d’activitat econòmica.

I això no es fa d’avui per demà, però si comencem avui, demà ja n’haurem fet un tros i ens quedarà una mica menys.

Cada vegada més necessitem que se’ns digui què es pensa fer més enllà de sobreviure i ajustar les despeses pel tot gros. Necessitem un full de ruta (encara que sigui auster, que ho ha de ser) que ens doni confiança i ens retorni la il·lusió per viure i la confiança per atrevir-nos.

Això és el que hem de demanar als nostres polítics.

Ripoll, 26 de Juny de 2013

Eudald Castells Martí, president de la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER)

Descarregar PDF     Imprimir